​laSal d'Eva Hibernia​
Notes de direcció.​

Eva Hibernia situa laSal en un terreny hostil com és la guerra dels Balcans, per a parlar-nos no del més obvi d’aquesta, sinó de les identitats i absències ferides. Qui som quan ens falten tantes dades? Cóm ens expliquem quan l’absència dels nostres éssers va quedar aniquilada? Quantes ombres configuren la nostra presència, per a reomplir tots els espais personals sense respostes?

laSal, com a territori de la ferida, com a metà fora del dolor indescriptible pel que travessa cadascú dels nostres personatges, sense gairebé conèixer-s’hi, ni molt menys compartir, bullint en silenci, a cadascú d’ells, la memòria cel•lular de que ha succeït. Son éssers fantasmes, conseqüències de l’horror, soledats sense respostes. Cadascú travessa el seu propi desert i anhela trobar aquella imatge o peça que li permeti seguir amb vida, sense tantes ombres del passat que aguaiten a cada instant.
El text d’ l’Eva és necessari, punyent i rÃtmic amb un llenguatge poètic en un context enigmà tic. Suggereix, evoca, et proposa escoltar i reflexionar sobre allò que desitgem negar. Des del primer parà graf em va atrapar, em va produir ganes d’immersió, d’exploració i la necessitat de parlar a través d’ell.

Endinsar-se en laSal a través de la lectura dramatitzada va ser intens i estimulant malgrat que, per moments, dolorós. La meva proposta escènica i conceptual de fer servir imatges fotogrà fiques d’ombres, com a metà fora de la retina que recorda, sense concretar, que crea el seu propi llenguatge per a justificar, va ser fluït i, al mateix temps, un encert la col•laboració del fotògraf Carles Roig. La implicació i entrega per part dels actors va ser una senyal de la necessitat de cadascun de nosaltres, d’expressar-se a través d’aquest text potent i valent.
​
Tant el text de l’Eva, com la lectura en sà mateixa, sota la tutela de Primavera VACA a la seu de l’SGAE de Barcelona, varen ser molt ben rebuts per part del públic. El treball dels actors i la direcció va fer que tothom considerés coherent portar aquest text a la producció i posada en escena per a la seva difusió.
Cristina Lügstenmann